Melmelada d'albergínia

Una altra recepta menorquina, del llibre de la Dolors Llopart, El rebost; adobs, conserves, confitures i licors.

Les albergínies són originàries de l'Índia i sembla que a Europa, aquesta planta no es va cultivar fins a finals de l'edat mitjana, quan va ser introduïda a Andalusia pels àrabs. El seu nom prové de la paraula àrab al-bâdinjân. Les albergínies estan presents a la gastronomia de moltes zones del planeta.

Són ideals per a preparar plats vegetarians i sovint es combina amb d'altres verdures com tomàquet, ceba, carbassó, etc. L’albergínia és un dels ingredients bàsics de l’escalivada, la samfaina, així com de la "ratatolha" (ratatouille en francès) occitana, el "ragù" italià, el tombet mallorquí, la caponata del sud d'Itàlia, les "melanzane alla parmigiana" i la mussaka grega.

Les principals varietats són la Ratllada de Gandia (varietat valenciana caracteritzada per les franges en el fruit, òptima als mesos de juliol i agost), la Black beauty (de color morat fosc i allargada), la Blanca (de color blanc i més dolça que les morades).

Ingredients:

• 1 quilo d’albergínies (millor de mida petita) 
• 700 grs de sucre 
• 1 barreta de vainilla

Elaboració:

Peleu* i feu a trossos petits les albergínies. Poseu-los a una cassola juntament amb el sucre i la barreta de vainilla i deixeu-ho macerar tota una nit. L’endemà, feu-ho bullir a poc a poc fins que la mescla s’espesseixi i «faci fil» (us caldrà ben bé d’una hora a hora i mitja). En aquest punt apagueu el foc, deixeu refredar una mica la melmelada, poseu-la en pots i coeu al bany maria durant 25 minuts.

*A la recepta original les albergínies es fan a trossos sense pelar-les. He provat de fer-ne de les dues maneres, amb la pell i sense i personalment trobo que queda més fina sense la pell.